Inici
 
 
ens haurem de veure amb més temps
Sunday, 27 April de 2008

Ens haurem de veure amb més temps

 
 
un dia ens haurem de veure amb més temps, per confrontar els nostres records...
m'escriu en la seva dedicatòria en Jann-Marc, el seu el llibre De mémoire, Els dies del començament : una tardor de 1970 a Tolosa de Llenguadoc.

Ahir vaig visitar-lo després de molts anys de no veurens a l'editorial on treballa, a Marsella. El seu semblant era reflexiu, parlava pausadament com cercant imatges en la memòria... Només veurens ens vam fer un petó a cada galta, cosa que en els anys que varem conviure o que havíem tingut relació no havíem fet mai, tenia el caràcter endolcit.

Al llarg de les poques hores que varem estar junts va estar contínuament atenent trucades per motius de feina i fent feines fent pauses per anar confrontant els nostres records, tant al seu despatx com al carrer, només pot sortir-hi per motius de feina, segons l'ordre judicial que té i que compleix escrupolosament.

Em va dedicar el 1er llibre de la trilogia De memóire, i em va ressenyar on feia menció de mi...

Em va dir que era una editorial petita i que havia de fer gestions per poder vendre més llibres, que els seus eren mitjanament venuts... el tema revolucionari, d'antics combatents no és un tema comercial.

El vaig acompanyar fins a l'entrada de la presó per un caminet asfaltat i estret a lo alt de Marsella, i allà en despedir-nos i en conya li dèiem; comtes de treure't t'hi portem, ell va respondre, també en conya abans era anarquista ara sóc comunista, per fotrel's. Qui va fer més pressió per que pugui tenir aquest regim actual de semi llibertat va ser el PCF. Es considera un revolucionari... a mi amb titllava de anarco-mao-budista... ahahaha!

Poc abans, no lluny d'allà, varem estar xerrant prenent un café amb d'altres persones que preparen un documental....

En l'actualitat està autoritzar a sortir de la presó des de les 7 del matí fins a les 7 del vespre de dilluns a dijous i els divendres fins a les 3 de la tarda. Els caps de setmana s'ha de quedar a la "maisón de repòs", com diu ell , amb mig somriure i mirada còmplice.

Vaig veure'l entrar caminat pausadament, d'esquena cap al portal d'accés lateral, es va girar un instant, va alçar el braç per saludar i va desaparèixer de la nostra vista...


 

Modificat el ( Wednesday, 28 May de 2008 )
 
Segent >