Inici
 
 
Jean-Marc Rouillan sense atenció mèdica a la presó de Muret.
Sunday, 08 November de 2009
Segons el comitè de suport als presoners d'AD, "Es tracta de persecució i venjança judicial!”. El comitè  ja va protestar per la revocació del seu règim de semi-llibertat, fet que va succeir al desembre de 2008. Ara denuncia que se li rebutgi l'accés i el dret a l'atenció mèdica. Jean Marc Rouillan fou el cofundador del moviment armat Acció Directe, Segons els amics, Jean Marc Rouillan devia ser traslladat a una presó de la  regió de París, per tal de poder ser atès a l'hospital de la Pitié Salpêtrière, l'únic hospital que ofereix atenció mèdica al síndrome de Erdheim-Chester que pateix.

I en lloc d'això, el 28 d'octubre, el govern l'ha enviat a la presó de Muret, a prop de Tolosa "un centre de detenció no apte per a aquest tractament", segons un familiar al periòdic LibéToulouse. I  afegeix que “les autoritats judicials haurien pogut aplicar-li les disposicions de la llei de Kouchner sobre el dret dels pacients, llei plantejada en la mateixa vigília del seu trasllat davant el jutge d'aplicació de penes.

Jean-Marc Rouillan, condemnat a cadena perpètua per la seva participació en els assassinats del general Audran el 1985 i del director general de Renault a 1986, pateix d'aquesta malaltia progressiva que afecta principalment al sistema esquelètic, als ossos.

"Ell és molt pacient", va dir un responsable de l'editorial  Agone, on Jean Marc va treballar i on edita els seus llibres. Ha escrit una dotzena de llibres sobre les presons i presoners, el MIL, GARI, els maquis, les lluites contra el franquisme. Son llibres autobiogràfics “de memòria”, llibres d'història, de sociologia i filosofia. Son reflexions sobre el neolliberalisme inicial dels anys setanta, les lluites de classe, les institucions repressives, i la visió del món des de les presons. L'ultim llibre és un recull de  contes.

El règim de semi-llibertat que va obtenir  des de desembre 2007 a octubre 2008, li fou retirada  després del muntatge d'una entrevista al setmanari L'Express, seguida d'una campanya mediàtica que l'acusava a partir d'interpretacions que no es volia penedir dels fets, i que havia respost a una pregunta que se li feia sobre els fets de fa 20 anys pels que fou condemnat, i que se li te prohibit expressament de parlar. . Els poders mediàtics varen exigir als jutges de posar-lo a la presó. J-M.E
Comentari del traductor.
Els crims del neolliberalisme son un milió de vegades més detestables, criminals i sanguinaris, amb  l'agreujant de matar per raons abominables de guanys i poder. Aquests gaudeixen d'impunitat total i son cada anys son més rics i poderosos. Des de fa trenta anys, els guanys del patrons han augmentat en relació proporcional als seus crims. El que cobren els patrons en relació als obrers ha anat augmentant any darrera any, i els drets dels treballadors han anat disminuint. Acció Directe fou un moviment resistent i d'atac al neolliberalisme naixent. Cap dels crims del neolliberals, causant de guerres, polítiques de mort i degradació de la humanitat, i causant de milions de morts a tots els continents,  ha estat condemnat. Per l'estat criminal, la culpa és sempre de les víctimes, dels de baix, dels miserables per morir-se de fam. I sobretot dels resistents.
 L'estat francès ha tingut molta més consideració amb els quatre nazis i genocidis detinguts, que amb els presoners d'Acció Directe. Els nazis beneficiaren de llibertat als pocs anys i els més notoris genocides per raons mèdiques i humanitàries, malgrat l'oposició del lobby jueu. En canvi, els presoners d'Acció Directe son els polítics que més anys han estat a la presó de tota la història de la república francesa. L'estat neolliberal es venja de manera desproporcionada, injusta amb les seves pròpies lleis,  i criminal. Sembla que vulguin demostrar així que els violents i criminals son els que resisteixen  als crims i violències de l'estat, crims que amb el neolliberalisme han anat augmentant.
Txema Bofill
 
Segent >